Es de sabios preguntar.
Sentirse curioso y querer saber el por qué de las cosas denota inteligencia.
Y no lo digo yo. Lo dicen lo expertos. Aquellas personas que dedican su vida a la pedagogía.
Sin no preguntas no despiertas a tu cerebro. Lo dejas pasivo, dormido, sumiso, inerte, muerto.
Preguntad!. Preguntaros.
Y no nos quedemos solamente con la respuesta; trabajarla, razonarla, pensarla y, si es menester, ampliarla, mejorarla, para cuando nos pregunten, respondamos con una respuesta mejor.
Siempre se puede mejorar. Por pequeños que sean los cambios.
Y ahí están ellas con sus preguntas. Las preguntas correctas, aquellas que te resolverán la duda que no encontraste.
Piensa bien lo que sabes y lo que quieres saber. No preguntes por preguntar. Razona la duda y crece con la respuesta.
-Ho he estat pensant, mama. I no trobo resposta. Per què insulten?, si són amics!
-Bé... de vegades et pots sentir incapaç d'entendre una situació, o una persona... d'això se'n diu "impotència emocional". Estàs tan enfadada amb allò, que al final fa que et comportis malament, violentament, amb paraules o fins i tot, amb fets. I és en aquesta situació tan summament difícil on hem de treballar una altra cosa, molt més difícil encara, el "control emocional", controlar les emocions. I no només quan estem enfadats!, també quan estem feliços.
-Pots fer mal quan estàs feliç?
-Sí, també. De moltes maneres. Tu, per exemple, quan eres molt petita i t'emocionaves molt, mossegaves. De feliç que estaves!
-I et feia mal?
-Sí!, però com sabia per què ho feies, el mal només era físic.
-I tot això ho fa el cervell?
-Sí. Tot està al teu cap!. Cuida'l!, només en tens un i no hi ha possibilitat de canviar-l.
Moira y Madicken.
Cistella, Girona.
www.monicamauri.blogspot.com
www.facebook.com/MonicaMauriPhotography
www.instagram.com/cistellapower
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario